Ha arribat la tardor a les nostres latituds, les nits comencen a ser més llargues i tenim més oportunitats d'observar el bonic cel tardorenc.

Mapa del cel d'octubre

​​​​​El mapa s'ha extret del programa gratuït Stellarium per a la posició del Planetari de Castelló (40° N) però és vàlida per a qualsevol altra ubicació en el nostre estat.

La carta mostra un cel lliure de pol·lució lumínica per a principis d'octubre a mitjanit (22 h TU), a mitjan mes a les 23 h (21 h TU) i a finals de mes a les 22 h (20 h TU). NO hi estan representats ni la Lluna ni els planetes, perquè la posició d'aquests varia d'una nit a una altra en major o menor mesura segons l'astre de què es tracte.

​​​​​​​​​​​​​​​​Per a una carta específica d'una nit determinada amb la posició de planetes i de la Lluna suggerim la carta generada en línia de la pàgina Heavens Above, en la qual es pot produir una impressió pdf o paper, però on serà necessari comprovar la nostra ubicació i l'hora de l'observació astronòmica (sota la carta mostrada).

El cel d'octubre de 2024

Aquestes són algunes de les constel·lacions més interessants que podem observar aquest mes:

a) Pegàs: aquesta constel·lació domina el cel de tardor amb la seua característica forma de gran quadrat. El Gran Quadrat de Pegàs és fàcil d'identificar i serveix com a punt de referència per a trobar altres constel·lacions veïnes com Andròmeda o Aquari.

b) Andròmeda: just en el nord-est de Pegàs, aquesta constel·lació és famosa per albergar la Galàxia d'Andròmeda, l'objecte celeste més distant visible a simple vista (es troba en 2 milions d'anys llum). Les seues estreles principals formen una llarga cadena que s'estén des del Gran Quadrat.

c) Perseu: a l'est d'Andròmeda, Perseu s'eleva en el cel amb la seua característica forma de "V". És conegut per a albergar la famosa estrela variable Algol, també dita "l'Estrela endimoniada", pel seu canvi de lluentor en hores, antigament no sabien per què ocorria això, ara s'ha descobert que és una binària eclipsant, és a dir dues estreles, una de molt brillant i una altra d'estil Júpiter que li tapa la seua lluentor en la seua òrbita al voltant de l'estrela.

d) Casiopea: aquesta constel·lació en forma de "W" és una de les més recognoscibles en el cel del nord. Casiopea es troba alta en el cel septentrional i és un excel·lent punt de referència per a trobar la Via Làctia.

e) Aquari i Peixos: encara que les seues estreles són febles, són constel·lacions importants en el cel d'octubre. Són part del zodíac i es troben en el sud de Pegàs.​​​​​​​

Observació de planetes a primera vista

El planeta més pròxim al Sol, Mercuri, no serà observable aquest mes perquè està molt pròxim a l'horitzó després de la posta de sol. Venus serà visible al vespre amb magnitud -4. La primera meitat d'octubre es trobarà en la constel·lació de Lliura, avançant cap a Escorpí.

Mart és visible des de poc abans de la mitjanit, fins a l'alba que lluirà alt sobre el sud-est. Júpiter s'observa en la major part de la nit fins a l'alba, on romandrà estacionari la segona setmana d'octubre i després d'aquesta començarà el seu moviment retrograd.

Saturn, el planeta més espectacular per als astrònoms aficionats pels seus espectaculars anells, es veurà al vespre cap al sud-est en la constel·lació d'Aquari.

Fases de la Lluna

· 02 d'octubre: Lluna nova

· 10 d'octubre: Quart creixent

· 17 d'octubre: Lluna plena

· 24 d'octubre: Quart minvant

Recorda que la millor observació del cel és durant la lluna nova o quart minvant (la Lluna es veu molt avançada la nit).​​​​​​​

​​​​​​​
Pluges de meteors

Tenim una pluja activa aquest mes, els Oriònids, observables des de primers de mes fins a primers de novembre, el màxim s'espera per a la nit del 21 d'octubre. Enguany la Lluna molestarà bastant la seua observació per la seua elevada lluentor i proximitat al radiant.

A més, tenim una altra pluja que té una variació important d'activitat, els Dracònids, com a màxim el 9 d'octubre. En alguns anys han donat una activitat molt alta però enguany s'esperen meteors febles i escassos, encara que sempre és important la seua observació per si ocorre un esclat inesperat.

Internacional Meteor Organization (IMO). Plujas d'estrelles fugaces (en anglés): www.imo.net/resources/calendar/

Cometes visibles

​​​​​​​El cometa C/2023 (Tsuchinshan–ATLES), descobert per primera vegada el gener de 2023, és un espectacular visitant al nostre sistema solar interior, arriba des de molt lluny, prové del distant núvol d'Oort. El moment més prometedor per a observar-lo serà al voltant del 12 d'octubre, sempre que el cometa sobrevisca al seu pas pròxim al Sol, un moment crític en el qual molts cometes es trenquen o desintegren a causa de la intensa calor solar.

El 14 d'octubre el veurem en un cel fosc, encara que molt baix, mentre ascendeix des de Virgo cap a Serpens. L'elongació solar i l'altitud augmenten ràpidament, però el cometa s'enfosqueix amb la mateixa rapidesa, caient unes tres magnituds en les dues setmanes següents.

Les primeres hores després de la posta del sol o abans del començar el dia són els moments ideals per a observar, ja que el cel està més fosc.  -Millor finestra d'observació: Molt baix abans de l'alba a la fi de setembre i després en fosquejar/vesprejar des de mitjan octubre fins a novembre.

Activitat solar

El Sol comença a mostrar una activitat pròpia del moment del cicle en el qual ens trobem i bastants taques i de gran grandària comencen a aparéixer en xicotets grups. L'estimació és que el màxim d'aquest cicle solar d'11 anys ocórrega durant 2025.

No obstant això, a causa de la perillositat en l'observació d'aquest astre, desaconsellem intentar la seua observació sense les mesures de seguretat oportunes. En el planetari disposem d'un telescopi especial per a una observació solar 100 % segura, en el qual el públic pot observar les taques, protuberàncies i granulació solar. Informa't de com reservar plaça per a aquestes sessions (gratuïtes).

Incloem un enllaç del telescopi SOHO (ESA & NASA) ​​​​​​​perquè conegueu l'aspecte solar en aquests moments.

Enllaços interessants recomanats:

    Nasa en castellà: www.lanasa.net

    Agència Espacial Europea: www.esa.int/Space_in_Member_States/Spain

    Efemèrides astronòmiques OAN: www.oan.es/servidorEfem/

    Web de la NASA per a eclipsis de Sol i Lluna (en anglés): eclipse.gsfc.nasa.gov/eclipse.html

    Efemèrides astronòmiques mundials de Fred Spenak (NASA) en astrpopixels.com (en anglés):     astropixels.com/almanac/almanac21/almanac2023cet.html

    Internacional Meteor Organization (IMO). Pluja d'estrelles fugaces (en anglés): www.imo.net/resources/calendar/

    Minor Planet Center. Centre de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) de cossos menors del sistema solar, com cometes i asteroides (en anglés): minorplanetcenter.net/iau/mpc.html

    Observatori Astronòmic de la Universitat de València. Aula del Cel: auladelcel.uv.es

    Blog de l'astrònom aficionat valencià, José Chambó, especialista en cometes: cometografia.es

    ​​​​​​​Web de Seiichi Yoshida, astrònom japonés. Previsió de cometes futurs: www.aerith.net/comet/future-n.html