Arriba el mes de juliol, amb nits més càlides i cels amb milers d'estreles, marcades amb la presència espectacular de la Via Làctia que convida a recórrer les constel·lacions i descobrir els increïbles objectes que amaguen.

Mapa del cel de juliol

​​​​​El mapa s'ha extret del programa gratuït Stellarium per a la posició del Planetari de Castelló (40° N), però val per a qualsevol altra ubicació del nostre Estat.

La carta mostra un cel lliure de pol·lució lumínica per a principis de juliol a mitjanit, a mitjan mes i a finals de mes. En la carta NO estan representats ni la Lluna ni els planetes perquè la seua posició varia d'una nit a una altra en major o menor mesura segons l'astre del qual es tracte.

​​​​​​​​​​​​Per a una carta específica d'una nit determinada amb la posició de planetes i de la Lluna, suggerim la carta generada en línia de la pàgina Heavens Above, que crea un PDF que es pot imprimir, però serà necessari comprovar la nostra ubicació i l'hora de l'observació astronòmica (en la part inferior de la carta mostrada).

El cel de juliol

El mes de juliol destaca per l'enorme presència de la Via Làctia, una banda blanquinosa coneguda popularment com a "el camí de Santiago", que marca el pla galàctic o equador de la galàxia. En aquest mes aconsegueix una posició molt alta i en cels sense contaminació lumínica i en nits sense presència de la Lluna és una imatge impressionant.

Per dates de finals o meitat de juny i sobre les 22h comencen a veure's sobre l'horitzó Aquest de l'hemisferi nord i ascendint a les tres constel·lacions de l'estiu per excel·lència: Cigne, Lira i Àguila. Ambdues formen el triangle d'estiu, els vèrtexs del qual el formen les estreles Vega en Lira, Deneb en Cigne i Altair en Àguila. Els vèrtexs els conformen tres fabuloses estreles:

Vega: Es tracta d'una estrela blava, és la cinquena més brillant del cel nocturn (té magnitud aparent 0.00), i es troba relativament a prop, a tan sols 25 anys llum. Ha sigut molt estudiada pels astrònoms, i va ser la primera estrela a ser fotografiada. És a més una estrela molt important perquè a causa del moviment de precessió de la Terra va ser l'Estrela Polar (estrela que marca el nord) al voltant de l'any 12000 A. C. i tornarà a ser-ho al voltant de l'any 13700 D. C. També és famosa perquè se la nomena en la pel·lícula «Contact», en la qual una hipotètica civilització alienígena contacta amb la Terra des d'eixa estrela…

Deneb: És una supergegant blanca està situada a 1425 anys llum de distància, i té una lluminositat 54.400 vegades superior a la del Sol. Sí que es col·locaren totes les estreles, inclòs el Sol, a la mateixa distància Deneb tindria una lluentor impressionant i al Sol quasi no el veuríem.

Altair: Està a 16 anys llum del Sistema Solar. És una estrela blanca moltíssim més jove que el nostre Sol, amb només 630 milions d'anys d'edat.

Crèdits imatge: APOD NASA. Rogelio Bernal Andreo (Deep Sky Colors) ​​​​​​​
​​​​​​​

​​​​​​​Molt al sud destaquen dues constel·lacions zodiacals, Escorpí amb la seua impressionant estrela Antares, de color roig i anomenada la "rival de Mart" i Sagitari, l'arquer que apunta la cor de l'escorpí. En la constel·lació de Sagitari es troba el centre de la nostra galàxia i a més és una zona rica en objectes astronòmics i milers d'estreles. Al nord d'Escorpí ens trobem també amb les constel·lacions entrellaçades Ofiuco i Serp, febles per les seues estreles però enormes en el cel.​​​​​​​

En els mesos de juliol i agost realitzarem tots els dimecres, sí el temps ho permet, observacions amb telescopis, no és necessària la inscripció prèvia, es comença a les 22h30m.

​​​​​​​Observació de planetes a simple vista

Mercuri, el planeta més pròxim al Sol, és visible gran part del mes de juliol en el capvespre sobre l'horitzó oest. Venus és visible en la part inicial del crepuscle vespertí, la seua visibilitat anirà millorant cap a final de mes. Mart, el planeta roig, es podrà observar durant l'alba. Els planetes gegants gasosos, Júpiter i Saturn seran observables abans de l'alba. No hi haurà grans planetes observables en l'inici de les nits de l'estiu haurem de matinar per a poder observar tot la seua esplendor amb telescopis.​​​​​​​


Fases de la Lluna

​​​​​​​Per a veure grans detalls de la Lluna és recomanable observar-la en les fases de quart minvant o creixent, ja que observant en la zona del terminador (línia de sol i ombra) s'aprecien molt bé detalls de muntanyes i cràters lunars.

- 5 de juliol: lluna nova

- 13 de juliol: quart creixent

- 21 de juliol: lluna plena

- 28 de juliol: quart minvant


Pluges de meteors

Al finals de juliol just en la mateixa nit tenim dos màxims d'estreles fugaces, les Delta Acuárides sud i les Capricórnides, serà la nit del 30 al 31 de juliol. A més la Lluna no perjudicarà la seua observació amb el que pot ser un gran espectacle.

Les Acuárides sud són actives entre el 12 de juliol i el 23 d'agost, el seu punt radiant es troba en la constel·lació d'Aquari, pot arribar als 40 ficar-vos per hora en els moments de més activitat, solen ser meteors no gaire brillant i és una pluja que s'observa millor des de l'hemisferi sud de la Terra, però des de l'hemisferi nord podem veure-la a altes hores de la matinada.

Les Capricórnides són actives entre el 3 de juliol i el 15 de juliol, el seu punt radiant està en la constel·lació de capricorn, solen ser meteors lents. En el moment del màxim (30 de juliol que coincideix amb les Acuárides) solen veure's entorn als 10 meteors per hora, però té una característica espectacular, sol llançar bòlids, que són meteors molt brillants i impressionants de preciosos colors roig ataronjats.

Cometes visibles
​​​​​​​
​​​​​​​No hi ha grans cometes observables aquest mes, tan sols amb xicotets telescopis i prismàtics, però molt baix en l'horitzó, observarem el cometa 13P/Olbers transitant per la constel·lació de Leo Minor.

Activitat solar

El Sol comença a mostrar una activitat pròpia del moment del cicle en el qual ens trobem i bastants taques i de gran grandària comencen a aparéixer en grups. L'estimació és que el màxim d'aquest cicle solar d'onze anys ocórrega durant el 2025.

No obstant això, a causa de la perillositat a l'hora d'observar aquest astre, desaconsellem intentar-ho sense les mesures de seguretat oportunes. En el planetari disposem d'un telescopi especial per a l'observació solar totalment segura amb què el públic pot veure les taques, les protuberàncies i la granulació solar. Informa't de com reservar plaça per a aquestes sessions (gratuïtes).

Incloem un enllaç del telescopi SOHO (ESA & NASA) ​​​​​​​perquè conegueu l'aspecte solar en aquests moments.

Enllaços interessants recomanats

NASA en castellà: www.lanasa.net

Agència Espacial Europea: www.esa.int/space_in_member_states/spain

Efemèrides astronòmiques OAN: https://astronomia.ign.es/

Web de la NASA per a eclipsis de Sol i Lluna (en anglés): eclipse.gsfc.nasa.gov/eclipse.html

Efemèrides astronòmiques mundials de Fred Espenak (NASA) en astropixels.com (en anglés): astropixels.com/almanac/almanac21/almanac2023cet.html

International Meteor Organization (IMO). Pluges d'estels fugaços (en anglés): www.imo.net/resources/calendar/

Minor Planet Center. Centre de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) de cossos menors del sistema solar, com cometes i asteroides (en anglés): minorplanetcenter.net/iau/mpc.html

Observatori astronòmic de la Universitat de València. Aula del Cel: auladelcel.uv.es

Blog de l'astrònom aficionat valencià José Chambó, especialista en cometes: cometografia.es

​​​​​​​Web de Seiichi Yoshida, astrònom japonés. Previsió de cometes futurs: www.aerith.net/comet/future-n.html

​​​​​​​Heavens-Above GmbH, pàgina on podeu veure mapes celestes segons la vostra ubicació i totes les dades astronòmiques de tota mena d'objectes celestes. https://www.heavens-above.com/