31/10/2016
L'alcaldessa, Amparo Marco, destaca que aquest "Recorregut per la Memòria" pretén protegir i divulgar el patrimoni i part de la història local.
L'Ajuntament de Castelló impulsarà una sèrie d'itineraris culturals en el cementeri de San José "que contribuïsquen a protegir i divulgar el patrimoni cultural que en ell resideix", tal com han destacat l'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, el regidor de Cementeris, Rafa Simó, la regidora de Cultura, Verònica Ruiz, i el gerent de l'empresa mixta Nou Cementeri de Castelló, Antonio Porcar, qui han presentat avui el primer d'aquests itineraris culturals.
Aquestes singulars rutes culturals ja estan operatives en cementeris de ciutats espanyoles com Barcelona, Granada, Bilbao, Madrid, etcètera, oferint un valor cultural afegit. "El cementeri de San José de Castelló se suma a aquesta iniciativa cultural presentant un primer itinerari denominat "Un recorregut per la memòria" que recorre les tombes de personatges representatius de la societat castellonenca que en diferents èpoques van contribuir de diversa forma en la identitat de l'actual ciutat en la qual residim", ha explicat el regidor Rafa Simó.
El cementeri de San José de Castelló acull des de 1862 les restes mortals de ciutadans il·lustres que en el transcurs de la seua vida han contribuït en el desenvolupament de la història de la nostra ciutat. Polítics, intel·lectuals, artistes, empresaris, etcètera, fites de la història castellonenca la labor de la qual en molts casos ha sigut reconeguda per les successives corporacions municipals concedint-los la categoria de Fills Predilectes i Adoptius de la ciutat de Castelló.
La regidora de Cultura, Verònica Ruiz, ha assenyalat que aquest Recorregut per la Memòria, que s'estrena matí coincidint amb la celebració de Tots els Santos, inclou un itinerari per les tombes de nou fills predilectes i tres adoptius. Entre els fills predilectes inclou a Matilde Salvador (2003, compositora i pintora); Miquel Peris Segarra (1984, poeta); Bernat Artola Tomás (1983, poeta); Fernando Herrero Teixidor (1963, polític); Leandro Alloza Agut (1882, enginyer); Juan Bautista Porcar Ripollés (1952, pintor); Juan Bautista Adsuara Ramos (1950, escultor); Vicente Ruiz Vila (1882, advocat i polític) i Fernando Gasset Lacasaña (1920, advocat i polític).
Quant als fills adoptius, el recorregut inclou la visita a les tombes de José Clará Piñol (1922, mèdic cirurgià); Luis Revest Cabirol (1963, historiador i cronista de la ciutat) i Casimir Meliá Tena (1986, enginyer i escriptor). Ens parèntesi apareixen els anys en què van ser declarats fills predilectes o adoptius.
Ruiz també s'ha referit a una altra actuació executada en el quadre civil del cementeri per a dignificar aquesta zona del cementeri de San José. Així, ha explicat que s'han instal·lat 10 plaques de ferro tractat que arrepleguen prop d'1.000 noms de represaliats pel franquisme, "una actuació que s'ha fet gràcies a la col·laboració del Grup per a la Recerca de la Memòria Històrica".
Per la seua banda, l'alcaldessa de Castelló ha destacat que "els itineraris culturals en els cementeris propicien la protecció i divulgació del patrimoni que allí es troba. Aquest patrimoni és tant material per les seues obres arquitectòniques, escultures, inscripcions, etcètera, com a immaterial, ja que aquest gira entorn dels costums i pràctiques relacionades amb la mort. Per tot açò formen part de la nostra memòria històrica i per tant s'ha de conservar i transmetre a generacions futures".
Per la seua banda, el gerent de l'empresa mixta, Antonio Porcar, ha subratllat que els cementeris poden considerar-se com a "museus a cel obert" que permeten explicar d'una manera original i nova la història dels pobles i ciutats, a través de les persones que allí es troben enterrades i que al cap i a la fi són les que escriuen la història.
Porcar ha explicat que a partir de matí els qui visiten el cementeri de San José podran obtenir un fullet que conté la relació dels personatges il·lustres, les seues fitxes explicant qui va ser cadascun i de quina manera va contribuir en la societat castellonenca juntament amb un plànol on trobar la seua ubicació dins del cementeri. "Cada tomba de cada personatge s'ha senyalitzat amb una placa commemorativa gravada on s'especifica si és fill predilecte o adoptiu de la ciutat. Lògicament Fills predilectes i adoptius hi ha molts més, però aquests són els que tenim enterrats en el nostre cementeri", ha explicat.
Aquest itinerari cultural permetrà a més descobrir a través de les plaques commemoratives certes curiositats que potser es desconeixen com, per exemple, que Bernat Artola va ser un intel·lectual de la seua època molt implicat en la vida social de Castelló i al que li devem el "establiment de les Festes de la Magdalena". O Leandro Alloza qui junt a de Ruiz Vila van iniciar el projecte de construcció de l'actual port de Castelló. O Matilde Salvador, l'òpera del qual "*Vinatea" va ser la primera estrenada per una dona en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona en 1974.
