03/12/2016
La regidora de Salut Pública, Mary Carmen Ribera, explica que aquesta mesura s'emmarca dins del Pla Biològic de Lluita contra Plagues.
La Regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Castelló ha iniciat aquesta setmana la col·locació de caixes-refugi per a rates penades en diverses zones de Castelló amb l'objectiu de fomentar la lluita biològica contra plagues. Aquesta acció complementa les sessions formatives obertes a la població realitzades durant l'estiu i s'emmarca dins del primer Pla Biològic de Lluita Contra Plagues impulsat per l'Ajuntament.
La lluita biològica contra plagues complementa els tractaments biocides engegats per la Regidoria de Salut Pública i ha consistit a fomentar la presència de certes aus i rates penades, perquè competisquen amb mosquits, mosques negres i plagues agrícoles en diferents franges horàries.
La regidora de Salut Pública, Mary Carmen Ribera, considera que és "important fomentar la recuperació de les poblacions de rates penades on hi ha gran proliferació d'insectes, especialment de mosquits, revertint la situació actual en la qual, malgrat haver-hi preses disponibles, no hi ha rates penades perquè no troben refugis disponibles per a habitar o reproduir-se". L'edil ha recordat que s'estima que les rates penades poden consumir més d'1.000 mosquits en una nit.
El projecte ha comptat amb l'assessorament de la Fundació Limne, entitat que porta des de 2012 realitzant aquest tipus d'iniciatives i que també coordina l'àrea de divulgació de la Societat Espanyola per a la Conservació i l'Estudi de les Rates Penades (SECEMU en les seues sigles en castellà).
La col·locació dels refugis, segons fonts de Limne, atén a un estudi previ basat en transectes d'escolta. Per a la col·locació de refugis s'han escollit zones amb forta presència de mosquits i baixa densitat de rates penades. Atenent a aqueixa premissa, ja s'ha col·locat més de la meitat de la trentena de refugis previstos per a aquesta anualitat.
Sales Tomás, directora de Limne, assenyala que "s'han col·locat tres models diferents, per a veure quin funciona millor i s'han georreferenciat tots els punts per a un correcte seguiment".
Aquest tipus de caixes no es colonitzen ràpidament i en ocasions cal esperar un o dos anys al fet que estiguen completament funcionals. Els tècnics de Limne aniran fent les revisions i correccions necessàries perquè el projecte tinga èxit. Animen a la població a sumar-se al projecte i col·locar caixes-refugie en les seues propietats, sempre que hi haja un expert que ho supervise, per a tenir registrades totes les caixes de la zona, evitar sobrecalentaments o una interferència en la dinàmica de la població de quiròpters.
