19/10/2016
La regidora de Salut Pública, Mary Carmen Ribera, explica que la sessió està oberta a altres entitats i ciutadania en general.
L'Ajuntament reprèn el pla biològic de lluita contra els mosquits amb la tercera sessió del programa de voluntariat per a conèixer què espècies de rates penades viuen en el nostre entorn i construir refugis per a aquests mamífers, depredadors naturals d'espècies com el mosquit. La Regidoria de Salut Pública, dirigida per Mary Carmen Ribera, i la Fundació Limne realitzaran un nou taller el dissabte 22 d'octubre a les 19.00 en la seu de l'Associació de Veïns del Raval Universitari, situada en el carrer Honori García, 7 baix, que està oberta a la participació d'altres entitats i la ciutadania en general.
En aquesta jornada divulgativa, la Fundació Limne mostra, de manera didàctica, com s'estudien les poblacions d'un dels grups de mamífers més amenaçats de la Comunitat Valenciana: les rates penades.
Es tracta, en efecte, d'un grup d'animals poc conegut, entre els quals es troben algunes espècies en perill d'extinció, com Myotis capaccinii. "Els quiròpters, malgrat gaudir d'una injustificada mala fama, són una peça clau en la gestió dels ecosistemes mediterranis, sent especialment destacable el seu paper en el control d'insectes i plagues: la capacitat depredadora de cada rata penada s'ha arribat a situar en els 3.000 insectes/nit, per la qual cosa protegir-los pot resultar d'especial interès en zones de cultiu agrícola i arrosser", segons explica Sales Tomás, directora de la Fundació Limne.
Precisament, aquesta faceta de voraços consumidors d'insectes ha sigut la que més ha cridat l'atenció en les dues sessions anteriors, celebrades en el Planetari i en l'esplanada del Casal Jove. Les rates penades són, per tant, molt beneficiosos sobre el control de plagues que danyen els cultius, així com sobre els molests mosquits i mosques negres, tan abundants en aquesta època.
Després de la construcció de refugis es realitza un estudi de les ratapinyades de la zona, mitjançant l'ús de detectors d'ultrasons, un aparell que "tradueix" el so inaudible que emeten aquests animals. Com cada espècie "sona" a una freqüència diferent, els voluntaris del projecte poden conèixer amb bastant efectivitat la fauna de rata penada que pobla un paratge. Es tracta d'una tècnica no invasiva que permet aglutinar dades de distribució i densitats de les nostres poblacions de ratapinyades.
Conèixer les espècies i les zones en les quals es mouen serà essencial per a determinar què mesures són les més idònies per a protegir-les i fomentar la lluita biològica contra plagues i insectes perjudicials.
