22/05/2020
El document planteja canvis normatius i bonificacions fiscals per a estimular la regeneració urbana i ressalta que cada euro públic invertit mobilitzaria cinc en l'economia de la ciutat
Àudio de Fernando Navarro
El regidor de Transició Ecològica de l'Ajuntament de Castelló, Fernando Navarro, ha presentat aquest divendres l'estratègia per a la transició urbana, un full de ruta per a impulsar les polítiques públiques que estimulen la rehabilitació sostenible a la ciutat. El regidor ha subratllat que es tracta d'una proposta de planificació de legislatura que integraria a diverses àrees de l'equip de govern i ha destacat que la crisi per la covid-19 reforça el paper de la rehabilitació com a palanca de la reactivació econòmica.
El regidor de Transició Ecològica ha exposat els resultats d'un treball encarregat a la consultora Ecoperspectivas en roda de premsa telemàtica i ha explicat que posa de manifest que la transició ecològica “pot ser un revulsiu en aquests moments”, destacant que aquesta política és crucial en els plans de reconstrucció i reactivació de la Comissió Europea, Govern central i Generalitat Valenciana. “La Comissió Europea va presentar al desembre el Pacte Verd Europeu que estableix la descarbonització total de l'economia en 2050 i fixa ara la rehabilitació i energies renovables com a prioritàries en el pla de reconstrucció de 1,6 bilions. El Pla Nacional del Clima estima un impacte econòmic de 22.000 milions fins a 2030, i la Generalitat presentarà la setmana que ve la Llei contra el Canvi Climàtic on el nou model energètic jugarà un paper important””, ha indicat.
El treball, que es pot consultar en del portal municipal en la secció de Medi Ambient, conté un diagnòstic sobre la situació de l'habitatge a la ciutat, el nivell de rendes o un estudi en el canvi d'hàbits de consum i planteja les mesures administratives i financeres necessàries per a activar la rehabilitació sostenible. Contempla un model de regeneració que integra fons privats amb públics, adaptat a les necessitats econòmiques de cada llar i promou una reforma integral que inclou millores en eficiència energètica i accessibilitat, generació d'autoconsum energètic, canvi d'envolvents, eliminació de teulades de fibrociment, reformes estètiques de façanes i instal·lació de wifi compartit. Ja s'han desenvolupat experiències d'aquest estil en el programa MAD-RE de Madrid o en “Renovem els Barris” de Santa Coloma de Gramenet.
Entre altres dades que subratllen la necessitat de la rehabilitació sostenible, Navarro ha exposat que un 64% d'edificis de Castelló van ser construïts abans de 1979 i tenen manques d'eficiència energètica i accessibilitat mentre hi ha 7.000 habitatges en situació de pobresa energètica.
Aquesta estratègia planteja per a activar la regeneració canvis normatius amb l'aprovació d'ordenances de rehabilitació sostenible i d'energia i bonificacions fiscals per als immobles que realitzen actuacions sostenibles (en l'IBI fins al 90% i fins al 95% en el ICIO).
Així mateix, proposa la posada en marxa d'un fons d'ajudes directes públiques que podrien procedir d'Europa (fons Edusi), Pla estatal d'Habitatge o del Consell (ARRUs) per a ajudar a les llars vulnerables (un 20% de la ciutat segons l'informe), més convenis amb entitats de crèdit perquè faciliten préstecs a baix interés a propietaris i comunitats de veïns.
Indica que aquesta ajuda pública abastaria un de cada tres euros de la inversió total i subratlla, sobre la base d'estimacions de l'Institut Valencià de l'Edificació, que una rehabilitació de 100 edificis tindria un cost de 14,5 milions, dels 8,2 milions procedirien de les llars, 2,7 d’ajudes públiques i 3,1 de préstecs públics.
El document explica que la rehabilitació tindria un important impacte en l'economia i ressalta que cada euro públic invertit generaria més de 5 en l'economia real. Assevera que la rehabilitació dels 90.000 edificis de la ciutat tindria un impacte en l'economia de 1.000 milions d'euros.
